Resum: Els Segadors, l'himne nacional, prové d'una cançó eròtica que es va transformar, el 1640, en un crit de guerra. A finals del segle XIX, Francesc Alió va ajuntar la lletra de guerra que cantava la mare de Jacint Verdaguer amb la melodia de la cançó eròtica que li va cantar el canonge Jaume Collell. Emili Guanyavents -procedent d'ambients anarquistes, espiritistes i maçons- va escriure la lletra actual de l'himne i els cors el van fer viure. Els Segadors es va difondre amb el tren mentre els governadors civils feien mans i mànigues per prohibir-ne el cant. Semblen elements d'una ficció, però són dades del tot certes. Us proposem seguir la història social i emotiva del país a través del cant d'Els Segadors. Perquè cantar junts no és només brandar un símbol, sinó viure col.lectivament la metàfora d'aquell símbol. No és un objecte d'una història passada sinó que és un artefacte actiu en l'imaginari present. Seguirem els processos de transformació que han dut una cançó a ocupar el lloc d'himne nacional. El llibre inclou també un CD amb diferents versions de l'himne enregistrades en l'últim segle i en diversos estils.

Bibliografia p. 239-244. - Índex