Espanya Història 1975-1982, Transició (Nombre geográfico)
- Transició espanyola, 1975-1982
- Transició democràtica espanyola, 1975-1982
- Transició democràtica espanyola, 1975-1978
- Transició democràtica
- Espanya Història 1975-1982
- Espanya Història 1975-1977, Transició a la democràcia
LCSH (enc.: =Spain--Politics and government--1975-1982)
BNEA (enc.: España Historia 1975-1982 (Transición))
Viquipèdia, 25 març 2010 (Transició democràtica espanyola: La Transició democràtica espanyola, transició espanyola o simplement, transició, és el període de temps comprès entre la fi de la Dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya... El 29 de setembre de 1977 el president del govern deroga la llei franquista de 1938 que eliminava les institucions catalanes i restableix la Generalitat provisional, única institució de l'època de la Segona República que serà reinstaurada . El 17 d'octubre de 1977 es nomena a Josep Tarradellas com President de la Generalitat provisional i a Frederic Rahola com a Conseller de Presidència. El 15 d'octubre es publica la llei 46/1977, d'amnistia, que suposa una Llei de punt final, que eximia als participants en el règim feixista i als defensors i lluitadors pel restabliment del sistema democràtic. El 6 de desembre de 1978 s'aprova en referèndum la Constitució Espanyola, que entra en vigor el 29 de desembre. Redactada per la ponència integrada pels diputats Gabriel Cisneros (UCD), Manuel Fraga (AP), Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (UCD), Gregorio Peces-Barba (PSOE), José Pedro Pérez Llorca (UCD), Miquel Roca Junyent (Pacte Democràtic per Catalunya) i Jordi Solé Tura (PSUC). La nova constitució establiria el sistema de la monarquia constitucional, basada en un Cap d'estat hereditari i un president de govern escollit democràticament, i un sistema descentralitzat de repartiment de poder anomenat autonòmic. A començaments del 1981 dimiteix Adolfo Suárez. Durant la celebració de la votació en el Congrés dels Diputats per nomenar coma successor a Leopoldo Calvo Sotelo, es produeix l'intent de cop d'Estat (conegut com el 23-F) dirigit per un tinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero, i uns generals de l'Exèrcit -Alfonso Armada i Jaime Milans del Bosch- entre d'altres. La UCD, partit del govern, es desintegra entre 1981 i 1982. El Partido Socialista Obrero Español (PSOE) obté la majoria absoluta en les eleccions d'octubre de 1982, amb 202 diputats al Congrés d'un total de 350 escons. És la primera victòria en unes eleccions a Espanya d'un partit d'esquerres des de la prebèl·lica victòria del Front Popular de l'any 1936)
