Vista normal Vista MARC

Egipte Història 2011-, Revolució (Nombre geográfico)

Forma preferent: Egipte Història 2011-, Revolució
Emprat per:
  • Manifestacions egípcies, Egipte, 2011-
  • Protestes egípcies, Egipte, 2011-
  • Revolta egípcia, Egipte, 2011-
  • Revolució egípcia, Egipte, 2011-
  • Revolució egípcia de 2011
  • Egipte Història 2011-, Manifestacions
  • Egipte Història 2011-, Revolta
  • Egipte Història 2011-, Protestes
Reviseu també:

LCSH (enc.: Egypt--History--Protests, 2011-)

RAMEAU (enc.: Égypte -- 2011 (Révolution))

Wikipedia, 20 gen. 2012 (La crisis política en Egipto de 2011, conocida internacionalmente como la Revolución egipcia, y también como la Revolución de los jóvenes o la Revolución blanca, fueron una serie de manifestaciones callejeras que comenzaron el martes 25 de enero de 2011 (el llamado Día de la Ira, en árabe: ??? ?????, en AFI: ?jo?m el???d?b) y que se difundieron por todo Egipto, llevada a cabo por diversos grupos sociales e inspirada principalmente en la Revolución tunecina... La principal meta de los manifestantes era forzar la salida del presidente Hosni Mubarak, quien llevaba en el poder casi 30 años.[5] 18 días después del inicio de las protestas, el viernes 11 de febrero, Mubarak finalmente dimitió...

Viquipèdia, 20 gen. 2012 (Revolució egípcia de 2011: Les protestes d'Egipte de 2011 van ser un seguit de manifestacions al carrer, protestes i actes de desobediència civil que van començar el 25 de gener del 2011 i que es van difondre per tot el país. Les manifestacions i els disturbis van ser duts a terme per diversos grups socials i s'inspiraren principalment en la Revolució del Gessamí de Tunísia. Les manifestacions i revoltes van ser originades com forma de protesta contra l'excés de brutalitat policíaca, les lleis d'emergència de l'estat, les altes taxes d'atur, el desig d'augmentar el salari mínim, la manca d'habitatges i aliments, la inflació, la corrupció, la mancada de llibertat d'opinió, les pobres condicions de vida, factors estructurals demogràfics. L'objectiu dels protestants és la dimissió del president Hosni Mubarak, el qual fa més de 30 anys que és al poder. Les manifestacions no són gens noves; durant els últims anys es van repetit periòdicament aquest tipus de disturbis, però aquests últims ?iniciats el 25 de gener (denominat Dia de la ira)? han sobrepassat amb escreix l'ocorregut durant els anys previs...

GEC (en línia), 20 gen. 2012 Egipte: ...El gener del 2011, tanmateix, es produí un desafiament al règim de vastes proporcions que féu entrar el país en una dinàmica totalment nova. Impulsada pel descontentament covat durant dècades per sectors molt diversos davant l'autoritarisme i la corrupció, la revolta tingué com a desencadenant l'enderrocament, poques setmanes abans, del règim de Ben 'Alī a Tunísia, de característiques similars al d'Egipte, també després d'una protesta popular massiva. En la campanya prèvia i l'eclosió del moviment, gestat amb gran celeritat, hi tingueren un paper de primer ordre les noves tecnologies de la comunicació. Malgrat la repressió de la policia, les protestes s'estengueren amb una progressió incontenible, i l'1 de febrer de 2011 tingué lloc una manifestació d'una gran magnitud a la plaça Tahrir del Caire, en la qual s'exigia la dimissió de Mubārak i que el seu cercle abandonés el poder, l'alliberament dels presos polítics i la convocatòria d'eleccions lliures. La manifestació es perllongà al llarg de les dues setmanes següents. Fou crucial la posició de l'exèrcit, que refusà reprimir els manifestants i fins i tot mostrà comprensió per les seves demandes. Mubārak respongué amb una aparició televisiva en la qual manifestà que renunciava a la reelecció, però que continuaria governant fins a les eleccions presidencials de la tardor, proposta rebutjada per gran part de les organitzacions que encapçalaven la revolta...